Disculpeu que no pose accents (no em deixa el programa).
Etiquetes de comentaris: exàmens orals
Bloc de Llengua i Literatura Valenciana de 3r d'ESO A de l'IES Violant de Casalduch (Curs 2007-08)
dimecres, 4 / juny / 2008
El text explicatiu
Definició Un text explicatiu o expositiu és aquell que ens informa i ens aporta informació sobre un tema.
Textos explicatius científics: diccionaris, exàmens, conferències…
Textos explicatius divulgatius: informen de temes d’interès general
Estructura
Introducció: es presenta el tema que es parlarà i es situa.
Desenvolupament: ens aporta més informació i defineix i exemplifica les diferents parts del tema. La informació ha d’estar clara i ordenada.
Resum i/o conclusió: es resumeix els conceptes essencials i s’hi presenta la conclusió.
Ordre en que es presenta la informació
No hi ha cap mena d’ordre establert a l’hora de presentar les idees a un text explicatiu.
Desenvolupament inductiu: si comença amb la presentació de la informació secundaria i avança cap als aspectes generals, cap a la conclusió.
Desenvolupament deductiu: l’explicació comença amb els aspectes principals i s’exemplifica a continuació.
Recursos lingüístics
Paràgrafs: agrupen les unitats per temes i ordenen la informació per fer-la més clara.
Temps verbal: el més habitual és el present d’indicatiu
Lèxic: S’ha de triar el mot precís entre els substantius i els verbs. Els adjectius que més apareixen són els classificatius i els especificatius.
Si es tracta d’un text especialitat s’usen els termes; si és un text divulgatiu s’utilitza el lèxic a l’abast de tothom.
Amb els connectors i les conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió.
La repetició de paraules i l’ús de sinònims o agrupacions per hipònims o hiperònims aclareixen el text i lliguen el sentit.
En una explicació escrita s’utilitzen il·lustracions, esquemes i altres recursos que proporcionin claredat i ordre.
En una explicació oral es pot fer ús d’alguns del recursos de l’explicació escrita mitjançant gràfics, projeccions, etc.
Textos explicatius científics: diccionaris, exàmens, conferències…
Textos explicatius divulgatius: informen de temes d’interès general
Estructura
Introducció: es presenta el tema que es parlarà i es situa.
Desenvolupament: ens aporta més informació i defineix i exemplifica les diferents parts del tema. La informació ha d’estar clara i ordenada.
Resum i/o conclusió: es resumeix els conceptes essencials i s’hi presenta la conclusió.
Ordre en que es presenta la informació
No hi ha cap mena d’ordre establert a l’hora de presentar les idees a un text explicatiu.
Desenvolupament inductiu: si comença amb la presentació de la informació secundaria i avança cap als aspectes generals, cap a la conclusió.
Desenvolupament deductiu: l’explicació comença amb els aspectes principals i s’exemplifica a continuació.
Recursos lingüístics
Paràgrafs: agrupen les unitats per temes i ordenen la informació per fer-la més clara.
Temps verbal: el més habitual és el present d’indicatiu
Lèxic: S’ha de triar el mot precís entre els substantius i els verbs. Els adjectius que més apareixen són els classificatius i els especificatius.
Si es tracta d’un text especialitat s’usen els termes; si és un text divulgatiu s’utilitza el lèxic a l’abast de tothom.
Amb els connectors i les conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió.
La repetició de paraules i l’ús de sinònims o agrupacions per hipònims o hiperònims aclareixen el text i lliguen el sentit.
En una explicació escrita s’utilitzen il·lustracions, esquemes i altres recursos que proporcionin claredat i ordre.
En una explicació oral es pot fer ús d’alguns del recursos de l’explicació escrita mitjançant gràfics, projeccions, etc.
Etiquetes de comentaris: tipologia textual
El text argumentatiu
Definició Argumentar consisteix a presentar unes opinions personals, amb uns raonaments i de manera lògica, per fer canviar el punt de vista a algú que té unes opinions diferents. Un text argumentatiu ha de dur arguments.Predominen: judicis de fet (objectius) i judicis de valor (subjectius) Estructura de l’argumentació
Exposició: es presenta la idea que es vol demostrar
Demostració: es donen a conèixer els arguments a favor de la idea de la qual es parla que han de convèncer a la persona que va dirigida.
Conclusió: recull de manera sintetitzada la tesi de l’argumentador.
El desenvolupament pot ser deductiu (primer la tesi i desprès els arguments) o inductiu (primer els arguments i desprès la tesi) Una argumentació pot ser simple o múltiple segons el número d’arguments utilitzats; i coordenada, si la suma dels arguments justifica la conclusió, o ordenada, si els arguments es relacionen entre ells.
Recursos lingüístics del text argumentatiu
Per atreure l’atenció del receptor es poden utilitzar; citacions de frases cèlebres, preguntes retòriques, etc.
La tesi ha d’estar ben formulada i ha de tenir un abast limitat
Les proves i arguments s’han d’esposar ordenadament
L’oració negativa és habitual en una argumentació perquè es la resposta a una afirmació que fa l’interlocutor.
Una oració interrogativa té altres efectes que una simple interrogació: interrogacions retòriques.
Cal evitar les oracions imperatives.
S’utilitzen sovint els verbs que expressen causa i conseqüència. També els verbs dicendi
Ús de connector i nexes conjuntius per unir les diferents parts del discurs.
Alguns recursos retòrics poden donar joc a textos argumentatius específics. Els més utilitzats són: les repeticions, a metàfora, l’anàfora, l’antítesi…
Triar unes paraules selectives pot servir per convèncer al receptor.
Exposició: es presenta la idea que es vol demostrar
Demostració: es donen a conèixer els arguments a favor de la idea de la qual es parla que han de convèncer a la persona que va dirigida.
Conclusió: recull de manera sintetitzada la tesi de l’argumentador.
El desenvolupament pot ser deductiu (primer la tesi i desprès els arguments) o inductiu (primer els arguments i desprès la tesi) Una argumentació pot ser simple o múltiple segons el número d’arguments utilitzats; i coordenada, si la suma dels arguments justifica la conclusió, o ordenada, si els arguments es relacionen entre ells.
Recursos lingüístics del text argumentatiu
Per atreure l’atenció del receptor es poden utilitzar; citacions de frases cèlebres, preguntes retòriques, etc.
La tesi ha d’estar ben formulada i ha de tenir un abast limitat
Les proves i arguments s’han d’esposar ordenadament
L’oració negativa és habitual en una argumentació perquè es la resposta a una afirmació que fa l’interlocutor.
Una oració interrogativa té altres efectes que una simple interrogació: interrogacions retòriques.
Cal evitar les oracions imperatives.
S’utilitzen sovint els verbs que expressen causa i conseqüència. També els verbs dicendi
Ús de connector i nexes conjuntius per unir les diferents parts del discurs.
Alguns recursos retòrics poden donar joc a textos argumentatius específics. Els més utilitzats són: les repeticions, a metàfora, l’anàfora, l’antítesi…
Triar unes paraules selectives pot servir per convèncer al receptor.
Etiquetes de comentaris: tipologia textual
diumenge, 1 / juny / 2008
LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS (exemple de treball sobre una pel·lícula)
FITXA TÈCNICA 
Direcció: Patricia Cardoso
Guió: Josefina Lopez y George LaVoo
Producció: George La Voo Effie T. Brown
Duració: 90 min.
Països: Estats Units
Any de producció: 2002
Repartiment: América Ferrera, Lupe Ontiveros, Ingrid Oliu, George López, Brian Sites.
Sinopsi: Ana és una noia de 18 anys d'origen hispà que viu amb la seva família a Los Ángeles. Està a punt d'acabar els estudis de secundària i és la primera de la seua família que pot atrevir-se a somiar amb anar a la Universitat. Té possibilitats reals d'aconseguir una beca però la seva mare s'oposa. No creu que siga el més convenient per a ella: espera que es pose a treballar, s'aprime i trobe parella aviat. Quan acaba les classes Ana ha de començar a treballar en un taller de costura.
FITXA DIDÀCTICA
1. OBJETIUS PEDAGÒGICS
· Reflexionar sobre com es considera la feminitat des d'un model tradicional construït sota el patriarcat.
· Analitzar quins temes entren en tensió entre un model de feminitat tradicional i altres formes d'entendre-la (la maternitat, el cos, la virginitat).
· Reflexionar sobre com s'imposen socialment determinats models i cànons de bellesa.
2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT
Aquesta pel·lícula tracta de forma agradable i divertida qüestions com l'enfrontament entre generacions; el conflicte de les segones generacions d'immigrants; la identitat cultural, el descobriment de la sexualitat i l'amor en l'adolescència, el valor del treball, l'esforç i la solidaritat en l'àmbit laboral; la situació de sub-contractació i explotació laboral de les treballadores d'origen immigrant.
Però en aquesta fitxa didàctica treballarem fonamentalment a partir del que ens permet discutir sobre les identitats de gènere, i concretament sobre com es construeix la feminitat. I sobre tot del conflicte entre formes diferents d'entendre aquesta feminitat en relació i tensió amb altres formes d'entendre-la sota el pes del patriarcat.
La història d'Ana, una adolescent d'origen mexicà als EEUU que entra en conflicte amb la seua família en el moment de decidir si continua amb els estudis universitaris o no, ens permet analitzar una sèrie de temes que entren en tensió sobre la forma en què ella s'està formant com dona en contraposició al que espera d'ella la seua mare i en general una part del seu entorn social.
La mare d'Ana representa la pressió perquè la seua filla continue en el marc d'un model de feminitat tradicional. Per a ella la finalitat de la seua filla com dona és aconseguir un home, ser mare i reproduir un model familiar tradicional que passa també per tenir cura d'ella, que tant s'ha esforçat per les seues filles. Això suposa que ha de renunciar a altres objectius que la desvien d'aquesta fita fonamental, com estudiar a la Universitat, vigilar la tendència que té a engreixar-se per aconseguir atraure als homes o mantenir-se verge fins arribar al matrimoni. En definitiva, entén la feminitat associada a una funció reproductiva i de cura. És interessant en relació al personatge de la mare valorar el paper de les dones com a transmissores de la tradició i els costums, en aquest cas concebudes des d'un model patriarcal d'entendre com ha de ser la feminitat, associada a una funció reproductiva i de cuidadora.
Per contra, Ana, lluita amb la seua família perquè, sense trencar amb ella, puga desenvolupar-se com a dona des d'altres paràmetres. En definitiva, Ana aspira a un altre model de feminitat deslligat dels patrons tradicionals construïts des del patriarcat. Davant la pressió de la mare i d'un model de feminitat tradicional, ella contraposa altres valors.
Alguns d'aquests temes són:
· Sobre la maternitat i la funció social de les dones. Davant la idea que la finalitat de tota dona a la vida siga la de casar-se i tenir cura de la seua família, Ana considera que ara és més important estudiar i formar-se professionalment. Sense renunciar a això considera que la maternitat no és l'única forma de desenvolupar-se com a dona. En aquest sentit, la pressió de la mare resulta molt forta al llarg de tota la pel·lícula, i de fet és l'eix de tensió principal. La veiem reflectida, per exemple, en els comentaris que li fa quan li diu que ella ja li ensenyarà a cosir, a atendre al seu marit, tenir cura dels seus fills i que tot això no li ensenyaran a la Universitat. Però també queda clarament reflectit amb com valora a la germana, Estela, que s'ha quedat fadrina i sense fills.
Un altra tema de la pel·lícula que permet veure la importància que la mare, i en definitiva des d'una visió tradicional de la feminitat, s'està donant a la maternitat o a la capacitat de procrear, de donar fills al marit, és la dificultat amb què la mare assumeix la seva menopausa.
· Sobre el cos i los cànons de bellesa. Davant la idea que les persones grosses són lletges i que han d'aprimar-se per estar guapes davant els homes segons els cànons dominants de la bellesa, Ana diu que ella és quelcom més que físic i que no se l'ha de valorar només per aquest i que, per tant, el cos no pot limitar la seua autoestima. Però a més pensa que el seu cos gras, i el de les seues companyes, són bonics perquè són els cossos de dones de veritat. Tanmateix, en la memorable escena on l'Ana i la resta de treballadores del taller de la seua mare es lleven la roba, es veu clarament com tenir el cos gras és quelcom relatiu i que no se li ha de donar tanta importància.
En relació a aquest tema és important remarcar com durant tota la pel·lícula la mare d'Ana es dedica a insultar-la i a reprimir-la fent-li comentaris de mal gust sobre el seu físic. Per a la mare aquesta idea de bellesa és instrumental, ja que serveix per aconseguir un marit, després, un cop casada, ja no és tan important. Les referències a les dimensions dels vestits que utilitzen també fa referència constantment a uns determinats cànons de bellesa imposats socialment.És interessant observar l'evolució del personatge d'Ana en relació a aquesta qüestió. En començar la pel·lícula pateix també la pressió social i sent vergonya del seu cos.
· Sobre la virginitat i la sexualitat. Davant l'idea que una noia ha d'arribar verge al matrimoni i que es tracta d'un valor que s'ha de conservar per aconseguir un home en matrimoni, Ana no accepta aquesta imposició. En aquest tema la pressió ambiental és especialment destacada. Per exemple, en un sentit clarament alliçonador s'explica la història de la companya del taller que només el dia abans de la boda accepta tenir relacions sexuals amb la seua parella amb la conseqüència que aquest, després, no es presenta a la boda. Quan la mare descobreix que Ana ja no és verge l'acusa de ser una "puta", a la qual cosa ella respon que una dona val quelcom més que el que té entre les cames, que "una dona pensa, té idees, cervell". Ana considera que la virginitat no és un valor en ell mateix, que ella és quelcom més que això i que té dret a descobrir el sexe i viure una sexualitat satisfactòria. La forma en què és presentada aquest primer cop és amb molt de respecte i és interessant, també, per com és tractat l'ús dels preservatius. La forma en què està tractada la sexualitat a la pel·lícula també permet tractar la importància de l'acceptació, reconeixement i autoestima del propi cos.
3. ELEMENTS DE DEBAT
- Per quina raó entren en conflicte Ana i la seua mare? Què creu la mare que Ana hauria de fer amb la seua vida? Quina és la seua idea del que ha de ser una dona?
- Quina diferencia hi ha entre Ana i la seua mare en la valoració de la maternitat? Entenen de la mateixa manera quin ha de ser l'objectiu d'una dona a la vida? En quines situacions podem veure aquestes diferències?
- I en relació a estar gras i als cànons de bellesa, on estan les diferències? En quins moments de la pel·lícula la mare està qüestionant el cos gras d'Ana? Al nostre voltant, es dóna la mateixa pressió? Quan? De quina manera? Què opineu de l'escena en què Ana i les seues companyes de treball es despullen al taller?
- Quin valor se li dóna a la virginitat a la pel·lícula? Com s'argumenten les dues posicions que podem veure reflectides? Quina és la vostra opinió al respecte?
LA FAMÍLIA
La família és sens dubte el cor de la cultura artifici. Llaços sòlids, no sols amb els pares, sinó també amb iaios, ties, oncles i cosins donen peu a un sentiment d'unió, que molts consideren representatiu de la cultura dels hispans. Valors familiars profundament arrelats, alguns dels quals inclouen honrar els morts, són els que mantenen l'herència cultural viva i fort.
Sota el mateix sostre que Ana viuen també Solc, El senyor Miguel, Carmen, Raúl, Gorgònia i dos jóvens. Qui són per a ella?
els seus cosins / el seu iaio / el seu pare / el seu mare / la seua tia / la seua germana / la seua néta / la seua neboda
EL BARRI
Indica en quins barris es troben estos tres llocs : el taller de confecció / l'institut / la casa
Beverly Hills > És el barri de la gent adinerada. La seua població és blanca majoritàriament
East Los Angeles > El muralisme és l'expressió artística més vistosa dels mexicans, tradició heretada dels artistes mexicans. Pels carrers d'East L.A. es compten més de 250 murals. Una altra expressió artística hispana és la música
Downtown Los Angeles > És el centre històric de la ciutat. Oficines, gratacels, comerços. Al sud, en el Fashion District es concentren les botigues de moda i la resta d'activitats relacionades amb la confecció.
ELS ESTUDIS
Assenyala amb Si o No les afirmacions que corresponen, segons la teua opinió, a la qual cosa mostra la pel·lícula
>Ana ha cursat secundària en l'Institut d'East Els Angeles.
>El seu professor d'anglés és el Sr. Guzmán.
>Ana té bons resultats escolars.
>A Ana no li interessa continuar estudiant, prefereix treballar.
>A Ana li agradaria anar a la Universitat però la seua família no li deixa.
>Per a aconseguir una beca cal redactar un assaig.
EL TREBALL
Durant l'estiu Ana ha de treballar en un taller de confecció.
Qui és l'ama del taller?
Sa mare
La seua germana
La seua tia
Quina és l'activitat principal d'Ana?
Cosir a màquina
Dissenyar els models
Planxar els vestits
Per què ha de treballar en el taller?
ANA I SA MARE
Ana i sa mare tenen opinions diferents sobre la vida. Quina de les dues diu o pensa el següent?
>L'educació és important per a aconseguir una vida millor.
>Les mares saben qui serà un bon marit per a les seues filles.
>Les dones han de tindre fills i atendre el seu marit.
>Per a no quedar embarassada cal saber utilitzar un contraceptiu.
>Vull que em respecten pel que pense, per les meues opinions, no pel que parec.
>Les dones han de ser atractives per a agradar als hòmens.
LA PEL·LÍCULA
1.Quant de temps dura l'acció? (Quan comença? Quan acaba?)
2.Què ha canviat per a Ana entre el principi i el final?
3.Recorda una escena divertida.
4.Recorda una escena dramàtica
5.Menciona alguns detalls que t'han cridat l'atenció.
Visita aquesta pàgina.
Direcció: Patricia Cardoso
Guió: Josefina Lopez y George LaVoo
Producció: George La Voo Effie T. Brown
Duració: 90 min.
Països: Estats Units
Any de producció: 2002
Repartiment: América Ferrera, Lupe Ontiveros, Ingrid Oliu, George López, Brian Sites.
Sinopsi: Ana és una noia de 18 anys d'origen hispà que viu amb la seva família a Los Ángeles. Està a punt d'acabar els estudis de secundària i és la primera de la seua família que pot atrevir-se a somiar amb anar a la Universitat. Té possibilitats reals d'aconseguir una beca però la seva mare s'oposa. No creu que siga el més convenient per a ella: espera que es pose a treballar, s'aprime i trobe parella aviat. Quan acaba les classes Ana ha de començar a treballar en un taller de costura.
FITXA DIDÀCTICA
1. OBJETIUS PEDAGÒGICS
· Reflexionar sobre com es considera la feminitat des d'un model tradicional construït sota el patriarcat.
· Analitzar quins temes entren en tensió entre un model de feminitat tradicional i altres formes d'entendre-la (la maternitat, el cos, la virginitat).
· Reflexionar sobre com s'imposen socialment determinats models i cànons de bellesa.
2. CLAUS DE TREBALL PER EL PROFESSORAT
Aquesta pel·lícula tracta de forma agradable i divertida qüestions com l'enfrontament entre generacions; el conflicte de les segones generacions d'immigrants; la identitat cultural, el descobriment de la sexualitat i l'amor en l'adolescència, el valor del treball, l'esforç i la solidaritat en l'àmbit laboral; la situació de sub-contractació i explotació laboral de les treballadores d'origen immigrant.
Però en aquesta fitxa didàctica treballarem fonamentalment a partir del que ens permet discutir sobre les identitats de gènere, i concretament sobre com es construeix la feminitat. I sobre tot del conflicte entre formes diferents d'entendre aquesta feminitat en relació i tensió amb altres formes d'entendre-la sota el pes del patriarcat.
La història d'Ana, una adolescent d'origen mexicà als EEUU que entra en conflicte amb la seua família en el moment de decidir si continua amb els estudis universitaris o no, ens permet analitzar una sèrie de temes que entren en tensió sobre la forma en què ella s'està formant com dona en contraposició al que espera d'ella la seua mare i en general una part del seu entorn social.
La mare d'Ana representa la pressió perquè la seua filla continue en el marc d'un model de feminitat tradicional. Per a ella la finalitat de la seua filla com dona és aconseguir un home, ser mare i reproduir un model familiar tradicional que passa també per tenir cura d'ella, que tant s'ha esforçat per les seues filles. Això suposa que ha de renunciar a altres objectius que la desvien d'aquesta fita fonamental, com estudiar a la Universitat, vigilar la tendència que té a engreixar-se per aconseguir atraure als homes o mantenir-se verge fins arribar al matrimoni. En definitiva, entén la feminitat associada a una funció reproductiva i de cura. És interessant en relació al personatge de la mare valorar el paper de les dones com a transmissores de la tradició i els costums, en aquest cas concebudes des d'un model patriarcal d'entendre com ha de ser la feminitat, associada a una funció reproductiva i de cuidadora.
Per contra, Ana, lluita amb la seua família perquè, sense trencar amb ella, puga desenvolupar-se com a dona des d'altres paràmetres. En definitiva, Ana aspira a un altre model de feminitat deslligat dels patrons tradicionals construïts des del patriarcat. Davant la pressió de la mare i d'un model de feminitat tradicional, ella contraposa altres valors.
Alguns d'aquests temes són:
· Sobre la maternitat i la funció social de les dones. Davant la idea que la finalitat de tota dona a la vida siga la de casar-se i tenir cura de la seua família, Ana considera que ara és més important estudiar i formar-se professionalment. Sense renunciar a això considera que la maternitat no és l'única forma de desenvolupar-se com a dona. En aquest sentit, la pressió de la mare resulta molt forta al llarg de tota la pel·lícula, i de fet és l'eix de tensió principal. La veiem reflectida, per exemple, en els comentaris que li fa quan li diu que ella ja li ensenyarà a cosir, a atendre al seu marit, tenir cura dels seus fills i que tot això no li ensenyaran a la Universitat. Però també queda clarament reflectit amb com valora a la germana, Estela, que s'ha quedat fadrina i sense fills.
Un altra tema de la pel·lícula que permet veure la importància que la mare, i en definitiva des d'una visió tradicional de la feminitat, s'està donant a la maternitat o a la capacitat de procrear, de donar fills al marit, és la dificultat amb què la mare assumeix la seva menopausa.
· Sobre el cos i los cànons de bellesa. Davant la idea que les persones grosses són lletges i que han d'aprimar-se per estar guapes davant els homes segons els cànons dominants de la bellesa, Ana diu que ella és quelcom més que físic i que no se l'ha de valorar només per aquest i que, per tant, el cos no pot limitar la seua autoestima. Però a més pensa que el seu cos gras, i el de les seues companyes, són bonics perquè són els cossos de dones de veritat. Tanmateix, en la memorable escena on l'Ana i la resta de treballadores del taller de la seua mare es lleven la roba, es veu clarament com tenir el cos gras és quelcom relatiu i que no se li ha de donar tanta importància.
En relació a aquest tema és important remarcar com durant tota la pel·lícula la mare d'Ana es dedica a insultar-la i a reprimir-la fent-li comentaris de mal gust sobre el seu físic. Per a la mare aquesta idea de bellesa és instrumental, ja que serveix per aconseguir un marit, després, un cop casada, ja no és tan important. Les referències a les dimensions dels vestits que utilitzen també fa referència constantment a uns determinats cànons de bellesa imposats socialment.És interessant observar l'evolució del personatge d'Ana en relació a aquesta qüestió. En començar la pel·lícula pateix també la pressió social i sent vergonya del seu cos.
· Sobre la virginitat i la sexualitat. Davant l'idea que una noia ha d'arribar verge al matrimoni i que es tracta d'un valor que s'ha de conservar per aconseguir un home en matrimoni, Ana no accepta aquesta imposició. En aquest tema la pressió ambiental és especialment destacada. Per exemple, en un sentit clarament alliçonador s'explica la història de la companya del taller que només el dia abans de la boda accepta tenir relacions sexuals amb la seua parella amb la conseqüència que aquest, després, no es presenta a la boda. Quan la mare descobreix que Ana ja no és verge l'acusa de ser una "puta", a la qual cosa ella respon que una dona val quelcom més que el que té entre les cames, que "una dona pensa, té idees, cervell". Ana considera que la virginitat no és un valor en ell mateix, que ella és quelcom més que això i que té dret a descobrir el sexe i viure una sexualitat satisfactòria. La forma en què és presentada aquest primer cop és amb molt de respecte i és interessant, també, per com és tractat l'ús dels preservatius. La forma en què està tractada la sexualitat a la pel·lícula també permet tractar la importància de l'acceptació, reconeixement i autoestima del propi cos.
3. ELEMENTS DE DEBAT
- Per quina raó entren en conflicte Ana i la seua mare? Què creu la mare que Ana hauria de fer amb la seua vida? Quina és la seua idea del que ha de ser una dona?
- Quina diferencia hi ha entre Ana i la seua mare en la valoració de la maternitat? Entenen de la mateixa manera quin ha de ser l'objectiu d'una dona a la vida? En quines situacions podem veure aquestes diferències?
- I en relació a estar gras i als cànons de bellesa, on estan les diferències? En quins moments de la pel·lícula la mare està qüestionant el cos gras d'Ana? Al nostre voltant, es dóna la mateixa pressió? Quan? De quina manera? Què opineu de l'escena en què Ana i les seues companyes de treball es despullen al taller?
- Quin valor se li dóna a la virginitat a la pel·lícula? Com s'argumenten les dues posicions que podem veure reflectides? Quina és la vostra opinió al respecte?
LA FAMÍLIA
La família és sens dubte el cor de la cultura artifici. Llaços sòlids, no sols amb els pares, sinó també amb iaios, ties, oncles i cosins donen peu a un sentiment d'unió, que molts consideren representatiu de la cultura dels hispans. Valors familiars profundament arrelats, alguns dels quals inclouen honrar els morts, són els que mantenen l'herència cultural viva i fort.
Sota el mateix sostre que Ana viuen també Solc, El senyor Miguel, Carmen, Raúl, Gorgònia i dos jóvens. Qui són per a ella?
els seus cosins / el seu iaio / el seu pare / el seu mare / la seua tia / la seua germana / la seua néta / la seua neboda
EL BARRI
Indica en quins barris es troben estos tres llocs : el taller de confecció / l'institut / la casa
Beverly Hills > És el barri de la gent adinerada. La seua població és blanca majoritàriament
East Los Angeles > El muralisme és l'expressió artística més vistosa dels mexicans, tradició heretada dels artistes mexicans. Pels carrers d'East L.A. es compten més de 250 murals. Una altra expressió artística hispana és la música
Downtown Los Angeles > És el centre històric de la ciutat. Oficines, gratacels, comerços. Al sud, en el Fashion District es concentren les botigues de moda i la resta d'activitats relacionades amb la confecció.
ELS ESTUDIS
Assenyala amb Si o No les afirmacions que corresponen, segons la teua opinió, a la qual cosa mostra la pel·lícula
>Ana ha cursat secundària en l'Institut d'East Els Angeles.
>El seu professor d'anglés és el Sr. Guzmán.
>Ana té bons resultats escolars.
>A Ana no li interessa continuar estudiant, prefereix treballar.
>A Ana li agradaria anar a la Universitat però la seua família no li deixa.
>Per a aconseguir una beca cal redactar un assaig.
EL TREBALL
Durant l'estiu Ana ha de treballar en un taller de confecció.
Qui és l'ama del taller?
Sa mare
La seua germana
La seua tia
Quina és l'activitat principal d'Ana?
Cosir a màquina
Dissenyar els models
Planxar els vestits
Per què ha de treballar en el taller?
ANA I SA MARE
Ana i sa mare tenen opinions diferents sobre la vida. Quina de les dues diu o pensa el següent?
>L'educació és important per a aconseguir una vida millor.
>Les mares saben qui serà un bon marit per a les seues filles.
>Les dones han de tindre fills i atendre el seu marit.
>Per a no quedar embarassada cal saber utilitzar un contraceptiu.
>Vull que em respecten pel que pense, per les meues opinions, no pel que parec.
>Les dones han de ser atractives per a agradar als hòmens.
LA PEL·LÍCULA
1.Quant de temps dura l'acció? (Quan comença? Quan acaba?)
2.Què ha canviat per a Ana entre el principi i el final?
3.Recorda una escena divertida.
4.Recorda una escena dramàtica
5.Menciona alguns detalls que t'han cridat l'atenció.
Visita aquesta pàgina.
Etiquetes de comentaris: cine, treball voluntari
dissabte, 10 / maig / 2008
Treballs voluntaris 3a avaluació
Us propose per aquesta tercera avaluació un treball voluntari sobre alguna d'aquestes pel·lícules:
- Vull ser com Beckham
- El show de Truman
- Shrek 1
- El próximo Oriente
- Crash
- L'último bes
- Kebab Connection
- Barrio
- En terra d'homes
- Saïd
- Babel
- Cyrano de Bergerac
- L'illa
- En Amèrica
- Novembre
- Una ment meravellosa
- Gandhi
- En busca de Bobby Fischer
- Rainman
- Bowling for Columbine
- Ets molt guapo
- El mètode
- Història d'una gavina i del gat que li va ensenyar a volar
Qui estiga interessat en fer el treball, que es pose en contacte amb mi i li donaré les qüestions a tractar sobre la pel·lícula escollida.
Etiquetes de comentaris: treball voluntari
dijous, 8 / maig / 2008
Visitants a Benicàssim
També un dia de la festa per la llengua a Benicàssim, vam vindre Visitants, una companyia de teatre de la qual havia investigat prèviament, no els havia vist mai, i em feia il·lusió anar-hi.
Com que no volia fer-ho sola, vaig arrossegar a tres amics, cap d'ells sabien on anaven realment, quasi no ho sabia ni jo. Però no vam quedar decebuts, va ser una actuació fantàstica, una obra amb un toc crític, i d'humor, impressionant l'habilitat que tenen per a fer moneries damunt el "zancos", la seua forma d'actuar, i de connectar amb la gent, em va agradar moltíssim, i als meus amics també, la llàstima va ser que no va haver-hi una bona publicitat i no hi havia molta gent.
Espere que tornen algun dia per Benicàssim i que tinguen el públic nombrós que es mereixen. L'obra que van representar va ser Marathon,més informació a la seua web i més fotos al bloc de Suni
Com que no volia fer-ho sola, vaig arrossegar a tres amics, cap d'ells sabien on anaven realment, quasi no ho sabia ni jo. Però no vam quedar decebuts, va ser una actuació fantàstica, una obra amb un toc crític, i d'humor, impressionant l'habilitat que tenen per a fer moneries damunt el "zancos", la seua forma d'actuar, i de connectar amb la gent, em va agradar moltíssim, i als meus amics també, la llàstima va ser que no va haver-hi una bona publicitat i no hi havia molta gent. Espere que tornen algun dia per Benicàssim i que tinguen el públic nombrós que es mereixen. L'obra que van representar va ser Marathon,més informació a la seua web i més fotos al bloc de Suni
Festa per la Llengua, el 27, ^^
Vos vaig comentar, que participaria com a voluntària a la festa per la llengua de Benicàssim. El dia 27, diumenge, i així va ser, vaig presenciar com el carrer principal és va inundar de valencià de paradetes de gent, va ser genial. 
Nosaltres vam fer globusflèxia,van faltar globus, ja que hi havia moltíssima gent, ràdio, va triomfar, tot el món volia participar-hi dient alguna parauleta en favor del valencià, diversos jocs molt originals i amb molta participació, i per últim Pinta-cares.
Jo que vaig estar pintar cares vos he de dir que vaig pintar a més de 250 xiquets, tinc fotos de tots, van haver-hi princeses, "spider-mans", monstres, pirates, zombis, papallones, conillets, gatets i moltes cosses més.
La experiència va ser impressionant, va participar tanta gent, hi havia tant d'ambient, tanta alegria envaint el poble, tant de valencià en acció, molta feina, de les huit del matí fins a les dos muntant, desmuntant, encara que va valdre la pena... VOLEM MÉS FESTES PER LA LLENGUA EN BENICÀSSIM!!
Nosaltres vam fer globusflèxia,van faltar globus, ja que hi havia moltíssima gent, ràdio, va triomfar, tot el món volia participar-hi dient alguna parauleta en favor del valencià, diversos jocs molt originals i amb molta participació, i per últim Pinta-cares. Jo que vaig estar pintar cares vos he de dir que vaig pintar a més de 250 xiquets, tinc fotos de tots, van haver-hi princeses, "spider-mans", monstres, pirates, zombis, papallones, conillets, gatets i moltes cosses més.
La experiència va ser impressionant, va participar tanta gent, hi havia tant d'ambient, tanta alegria envaint el poble, tant de valencià en acció, molta feina, de les huit del matí fins a les dos muntant, desmuntant, encara que va valdre la pena... VOLEM MÉS FESTES PER LA LLENGUA EN BENICÀSSIM!!